Des de fa gairebé sis anys faig periodisme local a Cugat.cat. Sóc un ‘embrió’ periodístic que flirteja amb la cultura com a estudiant d’Humanitats i com a becària a la redacció digital de l’editorial Random House Mondadori. Merament platònic. TWITTER: @33nuria33 |
La pel·lícula atrau l’atenció de l’espectador, que també gaudeix d’una imatge molt cuidada. Il·lusió, desavinences, ambicions de poder... Aquests missatges es transmeten de la millor manera possible, portant els ulls de l’espectador als mateixos escenaris i les mateixes situacions àcides en què es troben diferents membres del teixit polític del país a través d’un objectiu que, de vegades, fa pensar que és invisible als protagonistes. En definitiva, una transparència que no pot sinó atraure l’atenció d’un públic que també gaudirà d’una imatge molt cuidada.
Un treball periodístic de base. Personalment, i escombro cap a casa, considero que ‘141 dies’ porta també un vertader exemple de respecte per un treball periodístic de base, en un moment on es qüestiona dia a dia la validesa de la professió. I tot això també emmarcat en una conjuntura que desafavoreix iniciatives culturals com aquesta, però que Albert Fuguet i Susana Crestelo no dubten en defensar a través de la distribució més propera i potencialment més efectiva que existeix avui dia. Els dono l’enhorabona, molt sincerament, per la seva feina i per dignificar la base periodística darrere del seu projecte!
Tweet
Continguts relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada