141 DIES és una pel·lícula sorprenent. Això és cinema,
cinema viu. Una pel·lícula híper ben realitzada, molt ben muntada, molt
brillant d’aspecte.
141 DIES permet entrar allà on cap partit polític deixa entrar. Amb aquesta
pel·lícula es pot veure com funciona l’organització d’un partit i com funcionen
les relacions humanes entre els seus membres. Acabes veient les seves febleses,
els seus defectes i la part humana de la seva gent.
La filmació té una gran qualitat,
és com si estigués assajada. La pel·lícula està tan ben feta i tan ben
explicada que pots arribar a tenir la sensació que s’ha pogut assajar. Però de
cop i volta comencen a filtrar-se detalls que et fan adonar que això no ha
estat controlat en absolut pels polítics que protagonitzen la pel·lícula. I al
final podria arribar a ser, fins i tot,
un pèl demolidora.
Una cosa molt maca és que t’acabes
adonant que no és una pel·lícula sobre
la ideologia d’un partit, no és tant sobre política, sinó sobre
professionals. Professionals de la política o sobre idealistes de la política
que s’uneixen i es reuneixen per un projecte comú.
Però hi ha un moment que t’adones que ni el Joan Laporta ni l’Alfons
López Tena ni l’Uriel Bertan són els protagonistes, sinó que hi ha un personatge
que es diu Àlex Fenoll que és un dels col·laboradors i que acaba prenent un
protagonisme i un punt de vista molt interessant. Aquest personatge és un
dissident, és una persona decebuda. És una persona que té molt de poder al
començament de la pel·lícula i acaba el film sent un derrotat. Aporta una
perspectiva en què el secundari acaba
sent, gairebé, l’heroi de la història.
Estic feliç que existeixi 141DIES, estic feliç que puguem parlar d’ella a través de FILMIN i dels nous
sistemes de veure coses.
Opinió
que va emetre Àlex Gorina, crític de cinema, al programa de Catalunya Ràdio La Finestra Indiscreta (14/09/2012) en una entrevista amb nosaltres. Escolta l’entrevista
sencera aquí:
Tuiteja
Continguts relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada