‘141 dies’ és una pel·lícula
viva, fresca, amb molta força i que sorprèn l’esgarrifosa sinceritat dels seus
personatges. Són persones de carn i ossos que van decidir formar un
partit polític per, en principi, traslladar les idees d’una part de la
ciutadania. L’espectador queda atrapat des del principi amb un guió que
evoluciona, muta i converteix bons en dolents, dolents en no tan dolents i
secundaris en protagonistes.
No
és en absolut una pel·lícula propagandística de cap partit polític. ‘141 dies’ és la primera
pel·lícula docu-reality que ens mostra, sense cap censura, un partit polític per
dins. De fet va encara més enllà i podem veure la creació d’un partit polític
des de zero: els inicis, les reunions, les primàries, la campanya electoral,
etc. No és en absolut una pel·lícula propagandística de cap partit polític tot
i que, en aquest cas, se centri en Solidaritat Catalana. El seus autors són l’Albert Fuguet i la Susana Crestelo.
Excel·lent realització. Hi ha una cosa que és admirable d’aquesta pel·lícula i és que, de vegades,
sembla impossible que algú sigui capaç de gravar seqüències amb aquesta
habilitat d’improvisació i que, a més a més, sigui capaç de fer que quedin tan
bé a nivell de realització: des d’on se situa la càmera, fins els moviments de
càmera, etc. És molt difícil improvisar això. Hi ha una frase del documental després
de la seqüència de les primàries que és demolidora... i van aconseguir
enregistrar-la!
Els oients també podeu ser uns privilegiats i
veure aquesta pel·lícula. Ja ho sabeu: al web
de FILMIN, per només 2,95
euros, podreu veure la pel·lícula tantes vegades com vulgueu durant 72 hores i
contribuireu, una mica, a la permanència del cinema, del periodisme i del reporterisme
independent com el de l’Albert Fuguet i la Susana Crestelo.
Tuiteja
Continguts relacionats:
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada