Xavi Viñas, 23 anys, periodista. Actualment col•laboro a lajornada.cat i a IntocableDigital. Sóc autor del blog de viatges Racons de Món, un passeig personal per diversos indrets. TWITTER: @xavi_begues |
És brillant la manera en què els autors han aconseguit infiltrar-se en el sí d’un partit polític sense que la seva presència es noti al llarg del documental. Sembla fàcil, però no ho és en absolut. De no ser així aquesta peça periodística no enganxaria tal com ho fa a mesura que van passant els minuts, ja que el públic ho notaria de seguida i perdria la credibilitat en allò que s’està explicant. Per altra banda, cal reconèixer que els polítics també fan un acte de sinceritat i es mostren tal com són, sense actuar de cara a la galeria. No hi ha res premeditat. Tota l’acció que succeeix durant la pel·lícula és fruït de reaccions espontànies dels protagonistes.
La pel·lícula provoca que l’espectador visqui l’acció en primera persona. A banda dels aspectes més tècnics, el documental tracta els mals que ataquen la política actual com són l’egocentrisme, l’afany de poder i el desgast emocional que provoca per la gent que hi ha implicada que creu en uns valors i en unes idees i que veuen que, poc a poc, la possibilitat de fer-les viables es va esvaint. Però no ho fa des d’una explicació plana i avorrida, sinó que l’espectador viu en primera persona l’acció directa dels membres del partit. Això és el que el fa realment diferent.
Tweet
Continguts relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada