La crítica del públic: Xavi Viñas

‘141 dies’ és una pel·lícula que et deixa embadalit davant la pantalla

Xavi Viñas, 23 anys, periodista.
Actualment col•laboro a
lajornada.cat i a IntocableDigital.
Sóc autor del blog de viatges
Racons de Món, un passeig
personal per diversos indrets.
TWITTER: @xavi_begues

‘141 dies’ és un d’aquells documentals que no et deixa indiferent. Quan acaba et quedes embadalit uns segons davant la pantalla per intentar assimilar tot allò que t’ha aportat. No tan sols això, sinó que et quedes una estona en un estat de meditació i reflexió que et fa aprofundir encara més en el tema del documental, ja que hi incorpores la teva visió personal i la contrastes amb la que t’han ofert els directors. Quan una pel·lícula et provoca aquesta sensació és que a darrere hi ha feina ben feta.

És brillant la manera en què els autors han aconseguit infiltrar-se en el sí d’un partit polític sense que la seva presència es noti al llarg del documental. Sembla fàcil, però no ho és en absolut. De no ser així aquesta peça periodística no enganxaria tal com ho fa a mesura que van passant els minuts, ja que el públic ho notaria de seguida i perdria la credibilitat en allò que s’està explicant. Per altra banda, cal reconèixer que els polítics també fan un acte de sinceritat i es mostren tal com són, sense actuar de cara a la galeria. No hi ha res premeditat. Tota l’acció que succeeix durant la pel·lícula és fruït de reaccions espontànies dels protagonistes.

La pel·lícula provoca que l’espectador visqui l’acció en primera persona. A banda dels aspectes més tècnics, el documental tracta els mals que ataquen la política actual com són l’egocentrisme, l’afany de poder i el desgast emocional que provoca per la gent que hi ha implicada que creu en uns valors i en unes idees i que veuen que, poc a poc, la possibilitat de fer-les viables es va esvaint. Però no ho fa des d’una explicació plana i avorrida, sinó que l’espectador viu en primera persona l’acció directa dels membres del partit. Això és el que el fa realment diferent.

‘141 dies’ convida a fer una reflexió molt necessària. En definitiva, aquest documental és una crònica del desgast d’una idea que sorgeix amb il·lusió des de la societat civil, però que a causa de l’aparició dels egocentrismes i les ganes de poder es va diluint. Un dels punts més forts del documental és que tot i centrar-se en un sol partit no desprèn una visió parcial, sinó que la reflexió que proposa supera els límits del partit protagonista per passar a qüestionar l’estat actual dels partits polítics en general. Una reflexió molt necessària en un moment en què la societat demana un exercici de responsabilitat als dirigents polítics a l’hora d’actuar.

Tweet


                        

Continguts relacionats:

'141 dies' és una pel·lícula que sorprèn Romà Català, realitzador audiovisual '141 dies': Una pel·lícula rica en contingut Ivet Boltà, periodista

'141 dies' traspassa la teva pantalla i t'engronsa el cor Belén Montecinos, comunicadora '141 dies' és un espiell per veure la política Robert Sendra, periodista