El bloc de 141 dies: Com sorgeix la idea de fer ‘141 DIES’ i com vam aconseguir infiltrar-nos

Volíem immortalitzar un canvi històric a Catalunya i ens vam trobar amb un partit polític de tota la vida

Pensàvem que Joan Laporta podia ser el líder que la gent demanava. Però va resultar ser un polític més. Al juliol de 2010 la societat catalana demanava una regeneració democràtica i un líder polític carismàtic que fes sortir el país de la crisi econòmica. Vam pensar que Joan Laporta podia ser l’escollit, i la seva intenció de presentar-se a les eleccions ens va inspirar a dissenyar el projecte ‘141 DIES’. Però a mesura que avançaven els rodatges vam tenir la sensació que el projecte polític de “Solidaritat Catalana per la Independència” no era ni de bon tros el que els seus responsables havien promès o el que el conjunt de la societat demanava. Era un projecte polític com qualsevol altre, com tants que n’hi ha, ni més ni menys.

Ens vam fixar on ningú ho feia. Joan Laporta estava a les acaballes del seu mandat com a President del F.C. Barcelona. Havia aconseguit fer-se amb una popularitat i un carisma internacionalment reconegut. En passar el testimoni a Sandro Rosell com a màxim responsable del F.C. Barcelona, Laporta va manifestar públicament la seva intenció de presentar-se a les properes eleccions. Prometia fer un projecte que suposés un canvi d’estil en la política catalana. Però els mitjans de comunicació majoritaris no es fixaven en la capacitat que tenia Joan Laporta de mobilitzar les masses. Vam pensar que podria donar la campanada a les eleccions. Ningú pretenia fer un seguiment mediàtic de tot allò i nosaltres ho volíem intentar.

Ens van deixar filmar-ho tot a canvi de mantenir la confidencialitat fins la pre-estrena. A finals de juny de 2010 ens vam posar en contacte amb el Jordi Finestres, cap de premsa i assistent personal de Joan Laporta. Vam explicar-li el projecte perquè el transmetés al recent expresident del F.C. Barcelona. L’única cosa que vam demanar va ser que les càmeres de BAUDpro poguessin accedir a tot allò que tingués a veure amb el projecte polític de Joan Laporta. A canvi, ens vam comprometre a no revelar absolutament res del que veiéssim fins el dia de la pre-estrena de la pel·lícula. Finestres va valorar molt positivament el projecte i, pràcticament, en aquell moment ja va donar tant el seu vist-i-plau, com el de Joan Laporta i el de tot l’equip que l’envoltava. Però va anunciar-nos que Joan Laporta es prenia l’estiu de vacances i que els seus moviments en política serien més que escassos fins ben entrat el mes de setembre.

Els rodatges van començar de manera inesperada. Poc després del vist-i-plau de Joan Laporta, els fets van precipitar l’inici dels rodatges de ‘141 DIES’. El Tribunal Constitucional d’Espanya va retallar 41 preceptes de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que els ciutadans havien aprovat en referèndum. Les principals entitats socials del país van convocar una manifestació a Barcelona que prometia ser multitudinària. La desafecció social amb la classe política era evident i es veia de llarg que la protesta aniria adreçada contra els polítics catalans, contra la seva actitud i que es demanaria una veu que liderés el camí cap la independència de Catalunya. Era el moment de començar a filmar la pel·lícula.

L’olfacte periodístic va ser clau per aconseguir filmar. Després de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, vam seguir els passos d’un grup de ciutadans que estaven decidits a crear una nova força política que recollís l’esperit de la protesta i que suposés una profunda regeneració democràtica. De seguida ens va arribar que dos polítics professionals, Alfons López Tena i Uriel Bertran, acabaven d’abandonar els seus respectius partits parlamentaris per fer costat a la iniciativa ciutadana. També ens va arribar que López Tena i Bertran estaven mantenint converses amb Joan Laporta i que pretenien postular-se junts per agafar les regnes de la iniciativa social que estava sorgint. A través de Jordi Finestres, vam contactar amb López Tena i Bertran per filmar tots els moviments que havien de fer en l’escena política, juntament amb tots els ciutadans que s’estaven afegint al nou projecte. López Tena i Bertran van acceptar que les càmeres de BAUDpro seguissin tots els seus moviments fins el dia de les eleccions.

El funcionament intern de SI va dificultar els rodatges. Durant els mesos de juliol i agost de 2010 vam seguir de prop a Alfons López Tena i Uriel Bertran, qui van agafar les regnes de la organització de la nova força política en absència de Joan Laporta, de vacances a la Costa Brava. Però dur a terme les filmacions no ens va resultar gens fàcil: cap membre de Solidaritat Catalana sabia del cert els passos que havia de seguir, tothom improvisava, cada membre del comitè de campanya anava per lliure, alguns d’ells demanaven informació als altres, però no s’acabaven de coordinar. Va arribar el moment que nosaltres érem les persones que teníem més informació sobre el nou projecte polític. Teníem l’esperança que quan Joan Laporta s’incorporés definitivament al projecte, al setembre, la situació milloraria. Però no va ser així i ho vam tenir tan o més difícil fins l’últim rodatge.

Estem molt agraïts a tots els protagonistes de ‘141 DIES’ per haver-se deixat gravar. Ens vam adonar que allà hi havia tres grups de persones: el dels polítics professionals (disposats a fer el que calgui per aconseguir quotes de poder), el dels idealistes (persones del carrer disposada a treballar i a donar-ho tot per la seva ideologia) i el del candidat (qui viu en un mar de càmeres i de flaixos i que està envoltat d’una comitiva de gent que atén tots els seus capricis momentanis). Sigui com sigui, ens van deixar filmar de forma independent, per primera vegada, les interioritats d’una força política. Estem molt agraïts a tots els dirigents de ‘SI’ d’aleshores, perquè van permetre que gravéssim tots els seus moviments.

Si mires la pel·lícula i ens envies la teva opinió, t'estarem molt agraïts :) Publicarem el teu article en aquesta secció del blog i te la promocionarem a les xarxes socials. Tant al meu perfil de Twitter (@afuguet) com al de la Susana (@susanacd) i el de la productora (@Ganxoo).